diumenge, 29 de novembre de 2009

Editorial consensuada o resposta enverinada?

Ull!, l’editorial consensuada, és una resposta enverinada. Un intent de cobrir el buit que quedava entre la sentència del constitucional i la reacció massiva amb el lema “Independència!”. Ara no podem reclamar “Dignitat!”, ja que no l’hem perduda i la portem ben alta, en tot cas els indignes són els que gosen atemptar contra la voluntat popular. No ens deixem distreure per carantoines i proclamem ben alt la nostra llibertat.

dissabte, 14 de novembre de 2009

No ens hem de deixar provocar

Les forces unionistes espanyoles volen fer esclatar un nou front amb la sentència del Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya. El “lobby” que maneja els poders llançarà una ofensiva amb una sentència del l’alt tribunal, que tocarà el voraviu del nacionalisme català. El seu objectiu serà provocar un esclat de protesta que faciliti la introducció d’actituds violentes, que justifiquin la repressió i potser la il•legalització de l’ independentisme català.
Hem d’estar previnguts per si aquesta hipòtesi es converteix en realitat. No podem caure en el parany. Hem de preparar un resposta orientada a buidar de legalitat el tribunal i inclús la pròpia constitució, basant-nos en els principis que regeixen el dret de gent.
La formació d’un Estat es basa en la voluntat del poble, qualsevol altre sistema constituent és il•legal. La subjugació de la Nació Catalana a l’Estat espanyol, ha estat aconseguida per un mètode violent, per tant, es de dret la restitució de la sobirania usurpada a la situació que existia abans del domini espanyol.
Molt difícilment, l’Estat que s’ha apoderat d’un altre com a conseqüència d’una guerra, se’l deixarà perdre sense lluita. L’arma de que disposa l’Estat espanyol és la de la força, que és molt superior a la que podria comptar el poble sotmès. És per això que ens cal portar la lluita a un altre terreny: a la resistència passiva, a la insubmissió, al boicot, la no violència, la denúncia, a escampar als quatre vents la nostra raó i la nostra reivindicació, fins que puguem proclamar la nostra independència des d’un Parlament, escollit democràticament pel poble català, en un marc de legalitat internacional.
L’actual constitució no ha estat res més que un instrument pel desmantellament d’un règim dictatorial, en cap cas es pot considerar el fruït de la voluntat del nostre poble per unir-nos a l’estat espanyol. Per estar en un Estat de Dret, hauria calgut desmantellar les estructures antigues, encara que haguéssim hagut de fer una revolució i construir el nou Estat basat en la lliure elecció de la forma d’Estat i les formes d’associació amb d’altres Estats que volem.
Si l’Estat declara il•legal un llei proclamada des de la voluntat del poble, a partir d’aquell moment el que queda en la il•legalitat és el propi Estat.

diumenge, 8 de novembre de 2009

S’acosten temps de lluita

S’acosten temps de lluita. L’espanyolisme te por i posarà en marxa la maquinària repressiva que tenia adormida sota el mantell de l’estat democràtic. Ja han donat ordres per actuar judicialment contra les consultes sobre la independència del nostre país. Necessiten criminalitzar el nostre independentisme per justificar les seves postures ultra nacionalistes i cercar el recolzament popular espanyol. No ho han d’aconseguir. Contra això hem de mostrar-los la nostra temperància i explicar arreu els nostres arguments. Hem de convèncer al poble espanyol que no volem ser el seu enemic, sinó que volem decidir lliurement que sigui el nostre millor amic.

Cal fer camí

Per a construir una Catalunya independent, no només cal dir que volem, sinó també definir que farem quan ho aconseguim. Cal un projecte polític d’ampli espectre i llarg abast, basat en el disseny d’una estructura de convivència prou sòlida, perquè hi tinguin cabuda totes les opcions polítiques, sense que el balanceig democràtic afecti la base del propi estat. Un projecte que no parteixi de zero sinó que utilitzi el camí marcat, que ens ha d’integrar a l’Europa de les nacions.
Hem d’explicar l’endemà perquè els ciutadans vegin clar que el camí continua i que no s’acaba en un esclat d’eufòria passatgera abans de caure a l’abisme. Per això cal il•lusionar les persones, no perquè lluitin per traspassar les muralles, sinó perquè gaudeixin del que hi trobaran al darrera.

No podem deixar-nos portar per la passió desbocada que sentim, hem de mantenir el cap fred i el màxim rigor en la tasca de comunicació i contextualització del debat, que segur es generarà. El nostre contrincant és poderós i res el plauria més que la violència, encara que fos verbal, no hem de conduir la discussió al terreny de la banalització, ans al contrari, hem de llençar missatges contundents basats en raonaments profunds, deixant temps per a la reflexió i el diàleg, però sense pausa ni aturament en el camí de l’alliberament nacional.

dissabte, 7 de novembre de 2009

Catalunya sobirana

Encara que l’estructura política ens ho negui, Catalunya és una nació lliure i sobirana, només la força de les armes l’ha mantinguda dintre de l’estat espanyol.
La força de la raó és l’únic camí que ens pot retornar la nostra independència.