diumenge, 30 de setembre de 2012

LA POSICIÓ DELS PARTITS I ORGANITZACIONS TRANSVERSALS, EN LES ELECCIONS DEL 25 DE NOVEMBRE.


La manifestació de l’11 de setembre i la posterior reacció del President Artur Mas, ha sobrepassat qualsevol expectativa del món independentista. Els plantejaments anteriors han deixat de ser vàlids i, això, obliga a una reflexió profunda i ràpida, del paper que, a partir d’ara, haurà de tenir el moviment independentista transversal, sobretot el que té com a objectiu la participació parlamentària.
Hem de tornar a la motivació original que activa el naixement de Reagrupament,  com a element precedent de la resta de moviments transversals, per encetar el procés reflexiu.
Inicialment, la transversalitat política neix com a conseqüència de l’apatia i el pactisme dels partits nacionalistes, que posen els seus interessos individuals per davant dels interessos de país. Una oferta d’unió de forces amb un objectiu comú, dintre d’un espai on tothom tingui cabuda fins aconseguir l’estat propi, deixant de banda la pròpia ideologia fins que no es pugui aplicar un una Catalunya independent.
No podem passar per alt el mapa polític del país i la seva diversitat de pensament. CiU domina el panorama electoral i, sense la seva implicació, es fa pràcticament impossible assolir qualsevol objectiu polític en l’àmbit català, inclús la independència, doncs per obtenir-la és necessària una gran majoria social, que només la pot aportar la suma dels que voten CiU i la dels que, per ideologia, no els votaran mai.
El canvi de posicionament de CiU i del president Artur Mas, obertament decidits a favor de l’estat propi, suposa un giravolt a tot el pensament a favor de la transversalitat, ja que aquesta no cal construir-la abans, sinó que es possible obtenir-la de forma natural en el propi arc parlamentari.
En aquesta situació, els moviments sorgits com alternatives parlamentàries netament independentistes, al marge d’opcions ideològiques i formats bàsicament per activistes sense aspiració política, deixen de tenir sentit com a opcions electorals per portar al parlament la veu de l’independentisme, doncs aquesta ja hi és.  En cas de que, qualsevol d’aquestes organitzacions, es presentés individualment, produiria un efecte contrari al seus propis principis, ja que la dispersió de vot podria anar contra l’objectiu d’assolir una àmplia majoria sobiranista. No només això, sinó que, davant la ciutadania, pot posar en dubte la capacitat política per anar junts cap a l’Estat Propi i, per tant, provocar una incertesa més gran en una part important dels votants indecisos. Crec, doncs, que ni Solidaritat ni Reagrupament han de presentar candidatura a aquestes eleccions plebiscitàries, ja que més aviat farien nosa. L’esperit constitutiu d’aquestes dues organitzacions, fou la obtenció d’una gran majoria parlamentària, que permetés assolir la nostra plena independència per qualsevol via possible i, en aquests moments, aquestes condicions es donen dintre el marc dels partits polítics parlamentaris, netament catalans. Els que militem en qualsevol d’aquestes organitzacions, posem Catalunya per davant de qualsevol altra aspiració personal i, per tant, hem de ser generosos i estar disposats al sacrifici. Una vegada els polítics que representen opcions majoritàries, s’han posat a treballar en aquesta direcció i al mateix temps, ofereixen un ventall ideològic prou ampli, les opcions transversals han d’assumir que, més important que el fer, ara els toca deixar fer, sense baixar la guàrdia, però sense prendre partit. El seu esforç ha d’anar encaminat a assolir àmplies coalicions, perquè com a màxim es presentin dos opcions electorals, representants de les posicions ideològiques més diferenciades: la liberal i la social, en quin marc hi trobin aixopluc totes les altres organitzacions i partits.
En aquest context, la postura que han de tenir els moviments transversals, és la de donar llibertat de vot als seus militants i simpatitzants i fer campanya perquè la gent voti qualsevol de les alternatives sobiranistes, actuant com a força de xoc contra els embats de l’espanyolisme i les seves candidatures, per ajudar a aplanar el camí de les candidatures independentistes.
Qualsevol partit o organització transversal que pretengués presentar-se de forma individual, no faria cap servei al país, només beneficiaria els interessos individuals del candidat escollit i seria una traïció a l’independentisme i a Catalunya, com també ho seria el partit o coalició que, emparada en un programa electoral sobiranista, no treballés per aquest fi una vegada escollit.
Les organitzacions transversals s’hauran de mantenir actives, perquè la confiança que dipositem ara en les opcions que ens prometen aquest gir cap a l’estat propi, no és un xec en blanc, sinó que és un compromís, sobre el que hauran d’estar a l’aguait, per vigilar que no s’utilitzi en objectius diferents a la seva finalitat.

dijous, 20 de setembre de 2012

Al nostre President

Avui a Madrid, s’ha posat la primera pedra per a la construcció del nostre Estat, no tant per l’esperada negativa de Rajoy, sinó perquè el President Artur Mas, portador de la voluntad majoritària del poble de Catalunya, amb el seu coratge i compostura, s’ha situat a l’alçada de l’home d’estat que necessitava la nostra nació. Desitjo, en el més profund del meu cor, que l’encert acompanyi al nostre capità en aquesta nova singladura que comença i, que els vents de la raó l’empenyin fort, contra les tempestes que ens esperen en el mar de la incertesa. Endavant President, tota la tripulació i el passatge és al seu lloc, apunt per acompanyar-lo en el viatge a la llibertat. Visca Catalunya !