dissabte, 1 de febrer del 2014

Qüestió de balances

Els que estem compromesos amb el projecte de país lliure que volem construir, no podem menystenir la capacitat de reacció del govern espanyol a la nostra empenta,  ja que utilitzarà totes les eines d’estat, que la seva posició dominant li permeten disposar a plaer, per tal de desmuntar les raons que han empès tot un poble a demanar el dret a la seva llibertat i sobirania.
Fins ara, els independentistes dèiem que no calia fer gaire res especial per convèncer a la gent de la necessitat de separar-nos de l’Estat espanyol, ja que les veus que ens arribaven de Madrid eren gairebé suficients per convèncer als indecisos. La situació ara està canviant i canviarà més en un futur, doncs han vist que la seva tàctica d’ignorar-nos i esbandir-nos al primer ensurt, no els funciona. Segurament estant començant a veure que no podran impedir que, tard o d’hora, el poble es pugui expressar a les urnes. Per això ja han començat la seva campanya de propaganda, per capgirar l’opinió pública, de cara al referèndum que no podran impedir. Ara passaran a l’estratègia de la por, no de la por física i de butxaca com han fet fins ara, sinó la de la veritable por, la del dubte, de la desconfiança en un mateix i de la incertesa, per tal de debilitar-nos la moral abans d’iniciar l’atac final. Apuntaran les seves accions i maquinària propagandística directament a les nostres conviccions i als nostres sentiments, per fer-nos creure que ells no són tant dolents com ens pensem i, així, omplir de dubtes els criteris argumentals de la gent de bona fe.
La primera evidència la tenim en l’aposta que el govern del PP ha fet per l’economista Ángel de la Fuente, com a ponent pel càlcul i publicació de les dades comparatives entre autonomies. Un membre del CSIC i especialista en finances regionals, amb un currículum que ningú el pugui posar en dubte i que ja es comença a passejar pels entorns acadèmics, per embolcallar de rigor científica els criteris de presentació de les dades fiscals, amb els que ens pretendran enredar.
Em temo que utilitzaran la tècnica del prestidigitador que ens il•lusiona amb una realitat amagant-ne una altra i, possiblement, no aconseguirà amagar el truc a la gent de l’ofici, però si que generarà una gran quantitat de dubtes a la gran massa que el mira i escolta.
Per aquest motiu, quan comenci a aflorar el doll de xifres, cal estar preparats per explicar al poble profà, que la paraula “Balances Fiscals”, no és cap tecnicisme estrany, sinó que senzillament be de “Balança”, aquell senzill instrument que serveix per pesar, en el que a un costat hi posem un producte i a l’altra un pes i que s’ha d’equilibrar per trobar la mesura justa. Les Balances Fiscals no són més complicades, tant sols són un instrument diferent, en el que en un plat hi posem tots els diners que paguem i a l’altra tot el que rebem i només s’equilibra quan el que rebem pesa igual que el que paguem.
Als catalans, ens podran explicar meravelles de tots els serveis que ens donen, de les despeses que hem de suportar, dels compromisos que hem de complir i com de millors o pitjors estem respecte a d’altres, però al final, la suma de tot plegat ho haurem de comparar amb el que aporta el conjunt de la societat catalana per pagar-ho. Llavors, tal i com fem a casa quan a anem a comprar, si hem donat al botiguer més diners del que val el producte, demanarem que ens torni el canvi. I si la seva balança no fa bon pes i ens vol estafar, anirem a comprar a una altra botiga i adéu-siau.