Cal que estiguem atents a la maniobra que estan gestant CiU i ERC, amb el tràmit de la IP i la cridòria del referèndum. Aquesta operació pot portar l’ independentisme a un carreró sense sortida, que acabi en una via morta on s’esgotin les nostres aspiracions de sobirania.
Igual que el “Flautista de Hamelín”, la música dolça arrossegarà la gent que ha votat a les consultes populars, a una il•lusió positiva en favor dels partits que intenten capitalitzar en benefici propi, les sinèrgies generades per l’èxit participatiu, en perjudici dels milers de voluntaris que hi han treballat i que es mereixen, no només el reconeixement públic, sinó el dret a participar en les decisions que afecten el resultat de la seva feina.
Moltes persones acabaran votant aquests partits, amb el convenciment que estan més preparats per proclamar la nostra independència, abandonant les opcions, que potser sense tanta publicitat mediàtica, són més conscients del camí que cal seguir, tenen un objectiu molt més definit i, sobretot, actuen amb una transparència total en les seves accions.
Després, quan els de sempre hagin arribat al poder, s’arraparan a la cadira i sobre allò del referèndum diran: - és a Madrid- , - Està encallat i no ens deixen - , - casumdena d’Espanyols, que no ens autoritzen a fer una consulta oficial - , bla, bla, bla ....., i llavors primer emprenyats, després desencantats, més endavant desanimats, per acabar conformats igual que ara, però havent gastat les energies, perdut les esperances i malmeses les oportunitats.
Per això no hem de perdre el nord i avisar dels perills al poble de bona fe, dir-los que hi ha coses que fan bonic, però que no tenen la solidesa suficient per trencar l’ordre establert. Que la convocatòria del referèndum l’hem de poder fer amb llibertat, quan haguem proclamat prèviament la nostra independència des de la majoria parlamentària. Quan el poble vegi clar que les dues opcions són possibles, la de quedar-nos i la de marxar. Quan el resultat del referèndum pugui ser vinculant a tots nivells, perquè sigui convocat des de la llibertat.
Que el món sàpiga que hi ha molta gent que vol la independència de Catalunya, és bo. Però aquesta necessitat no ens ha d’amagar el veritable camí que ens ha de dur a la nostra plena sobirania. Les consultes populars són una iniciativa lloable i d’una puresa democràtica fora de dubtes, però les hem de deixar en aquest punt, per tal de que la rància legislació actual no les empastifi.
Marquem el camí i aquest no pot ser altre que: “primer una majoria parlamentària i després el referèndum”.
Plenament d'acord !
ResponEliminaLes paraules, les suposades iniciatives que ara volen dur a terme aquestes dues formacions polítiques, les podrien haver dut a terme l'endemà de les eleccions del 2006. El 2 de novembre del 2006 una vegada acabat i acceptat l'escrutini de les eleccions al Parlament, aquestes dues formacions tan patriotes el dia d'avui ja sumaven 69 escons (si no vaig errat). La majoria absoluta és de 68 escons, els en sobrava UN per haver proclamat la independència unilateralment. AH! però llavors NO TOCAVA ! Llavors no tocava i ara si? I si ara toca alguna cosa, què és el que toca segons CIU i ERC ? Ara toca marejar la perdiu donant suport a iniciatives per impedir la resolució del Tribunal Constitucional sobre un ESTATUTET ? No els mou, no, el patriotisme. NO hi han cregut mai en la sobirania del nostre País. Han fet allò que els indis americans deien dels blancs quan parlaven amb ells o ho feien al Parlament de Washington : " ROSTRES PÀL.LIDS PARLEN AMB LA LLENGUA PARTIDA ". Però, en el nostre cas la traïció, la sento més flagrant, perquè qui parlava amb els indis eren els colonitzadors blancs que els volien vendre duros a quatre pessetes. Als catalans (indis) ens han estat enganyant gent la nostra mateixa TRIBU, quan amb la llengua partida ens han estat dient coses a casa nostra mentre que al Parlament dels colonitzadors en defensaven d'altres, fent conxorxa en contra dels interessos que aquí simulaven defensar. QUINA VERGONYA ! Quina vergonya i quina nàusea que ara ens vulguin fer combregar amb rodes de molí! És ben palès que si assoleixen els seus objectius continuaran fent d'INDI JUDES. Ja ho dius bé, Jesús: [[ Després, quan els de sempre hagin arribat al poder, s’arraparan a la cadira i sobre allò del referèndum diran: –És a Madrid-, – Està encallat i no ens deixen– , – casumdena d’Espanyols, que no ens autoritzen a fer una consulta oficial– , bla, bla, bla ….., i llavors primer emprenyats, després desencantats, més endavant desanimats, per acabar conformats igual que ara, però havent gastat les energies, perdut les esperances i malmeses les oportunitats. ]]
Ara toca perquè veuen perillar el poder continuar remenant les cireres mentre la fruita se'ns maca. Els toca per això i per a res més.
No volen ni pensar ni donar l'oportunitat ( QUIN PÀNIC !) que una nova força política, que entén la política de manera renovadora, asèptica, pura, jove com a força però madura en quant a sentiments, no gens saberuda, sense mala olor a tot allò ranci i caduc, els pugui prendre avantatge.
Faran tot el possible per treure rendiment d'un engany, de l'engany continuat amb que sempre ens han estat marejant com el cant de les sirenes.
No ens els creiem, no s'ho mereixen !
No deixem que escarneixin la bona fe i voluntat d'un poble plenament palesada amb les consultes per a la independència.
NO EN PODEN TREURE RENDIMENT, ELLS NO !!