El traspàs del control del servei de trens de rodalies, un altre engany!

El traspàs del control del servei de trens de rodalies, és una altre episodi en la ignomínia a que el govern de l’Estat Espanyol te sotmesos als ciutadans de Catalunya.
He llegit la nota sobre els traspassos que publica la Generalitat i arribo a la conclusió que no ens cedeixen res de material, només els maldecaps i els problemes, ni infraestructures ni trens, és més, si al cap d’un any volem canviar de companyia, els catalans haurem de comprar el material mòbil ferroviari de RENFE i assumir tot el seu passiu social. No hauríem d’haver acceptat mai un traspàs a mitges. El més important era el traspàs de les infraestructures i dels fons fins ara destinats al seu manteniment, ja que la realitat és que som els ciutadans els que les hem pagat i continuarem pagant.
En matèria ferroviària, Barcelona i alguns llocs de la resta del país es troben de potes enlaire, sobretot com a conseqüència de les obres d’infraestructura, que afecten directament les possibilitats de donar un servei de qualitat. Jo em pregunto: que passarà ara quan es produeixin deficiències al servei com a conseqüència d’aquestes obres?; Qui apareixerà com a primer responsable?
Fins ara el Ministeri espanyol de Foment, com a primer i últim responsable del bon funcionament de tot plegat, es veia pressionat per la obligació de donar un servei de qualitat i, per tant, havia de condicionar les infraestructures i tenia la necessitat d’acabar els projectes en marxa, el problema del servei era només seu. A partir de demà, si els trens no van a l’hora el primer responsable serà la Generalitat, encara que sigui un problema d’infraestructures. Com negociarem i quina pressió podrem fer quan les obres en marxa s’aturin per ves a saber quina raó?. Ara podran aturar el projectes amb total impunitat (les raons legals ja les trobaran), ja que ens haurem quedat sense l’arma de pressió que fins ara teníem i que era la seva obligació de donar el servei, amb uns mínims de qualitat.
Només calia veure la cara de satisfacció del Ministre Sr. Manuel Chaves i el seu discurs sorneguer, que darrera les paraules amagava el seu veritable pensament: “-Entreteniu-vos amb això, ja us deixem jugar una mica, mentrestant jo continuaré fent les obres que em plaguin amb els vostres diners, contractant i subcontractant empreses de qualsevol lloc, menys de catalanes i, quan no disposi de diners, no pagaré, provocant la suspensió de pagaments dels contractistes (pactada o no) i, d’aquesta manera restarà indefinidament l’obra pendent d’acabar. Mentrestant la inversió a Catalunya quedarà aturada i ja s’espavilaran ells per donar explicacions i solucions als ciutadans -“.
Jo voldria que això no fos veritat, però serà el temps qui em donarà o em traurà la raó a les meves paraules.
Crec, però, que no podem estar més temps pendents de les decisions de Madrid sobre els nostres recursos. Això s’ha d’acabar!

Cal avançar junts

Com ja havia esmentat en anteriors ocasions, cal un projecte polític per explicar què es troba darrera la independència, no podem quedar-nos només amb un acte i prou. Si volem la implicació massiva de la societat i els seus individus, cal crear expectatives engrescadores que portin il•lusió a la gent per un gran projecte de país.
Els resultats de participació de la consulta sobre el referèndum, posa en evidència aquesta manca de comunicació. Cal motivar als votants perquè sentin que la seva participació és important i que darrera d’aquest exercici democràtic, hi trobarà un nou espai de convivència molt millor.
El pitjor que ens pot passar, per això, és que hi hagi desunió entre els que lideren les plataformes organitzadores de la consulta popular. Si volem que el projecte avanci, cal unir esforços per actuar com una sola veu, sense fissures, amb un lideratge clar i únic, reconegut per la societat en general i amb suficient energia per transmetre missatges contundents i entenedors, que despertin l’iterés dels mitjans de comunicació i es converteixin en notícia.
Avancem junts cap al nostre objectiu!.

Recordant fa 4 anys

Núvols tenebrosos han cobert l’olimp,
ensenyant amb força les urpes dels llamps.
Rabiosos grunys bramen les feres de dins,
afamades d’odi contra els catalans.

La tempesta s’acosta portant el torb,
que arrastra son ventre de rèptil errant.
Fins i tot les coves amaguen la mort,
que no vol trobar-lo on ell va passant.

Unim nostres mans agafant-les ben fort,
que el vent no ens empenti de nou a la vall,
del xàfec que porta, no hem de tenir por,
que només pot mullar, no fer-nos dubtar.

Si xops ara ens deixa, ens assecarà el sol,
que damunt la foscúria encara és brillant.
Prenem bona nota del so que fa el tro,
Ja que alerta hem d’estar per més endavant.



Jesús
Girona, a 27 de novembre de 2005

Amb motiu de la reacció del Partit Popular contra la presentació a tràmit del nou Estatut per a Catalunya.

500 anys d'espoli

A finals del segle XV, un navegant català, acompanyat d’altres catalans, va descobrir per a la Corona d’Aragó un nou continent, però la conxorxa criminal i política que havia portat al tron un rei de la casa castellana dels Trastàmara i la unió matrimonial d’aquest amb la Reina Isabel de Castella, va portar a l’espoli de l’empresa en benefici dels castellans, fent servir mentides, falsificacions, destrucció documental i altres formes maquiavèl•liques de manipulació de la història i les persones, per tal de que no es produís cap reclamació de les corts catalanes, prou castigades per les vicissituds dinàstiques, que havien suportat els darrers anys.
D’això fa més de 500 anys i la situació no ha canviat, o més ben dit, ara és pitjor, ni tant sols som dos estats separats, sofrim una unió política dels partits espanyols en contra dels interessos de Catalunya i el partit català que governa Catalunya, està sotmès a la disciplina i obediència del seu soci espanyol. Mentrestant l’espoli s’ha generalitzat i el nostre poble continua suportant uns companys de viatge, que només ens volen si ens comportem com a vassalls seus.
D’una vegada per totes, redrecem la situació i proclamem la nostra independència.