El traspàs del control del servei de trens de rodalies, un altre engany!

El traspàs del control del servei de trens de rodalies, és una altre episodi en la ignomínia a que el govern de l’Estat Espanyol te sotmesos als ciutadans de Catalunya.
He llegit la nota sobre els traspassos que publica la Generalitat i arribo a la conclusió que no ens cedeixen res de material, només els maldecaps i els problemes, ni infraestructures ni trens, és més, si al cap d’un any volem canviar de companyia, els catalans haurem de comprar el material mòbil ferroviari de RENFE i assumir tot el seu passiu social. No hauríem d’haver acceptat mai un traspàs a mitges. El més important era el traspàs de les infraestructures i dels fons fins ara destinats al seu manteniment, ja que la realitat és que som els ciutadans els que les hem pagat i continuarem pagant.
En matèria ferroviària, Barcelona i alguns llocs de la resta del país es troben de potes enlaire, sobretot com a conseqüència de les obres d’infraestructura, que afecten directament les possibilitats de donar un servei de qualitat. Jo em pregunto: que passarà ara quan es produeixin deficiències al servei com a conseqüència d’aquestes obres?; Qui apareixerà com a primer responsable?
Fins ara el Ministeri espanyol de Foment, com a primer i últim responsable del bon funcionament de tot plegat, es veia pressionat per la obligació de donar un servei de qualitat i, per tant, havia de condicionar les infraestructures i tenia la necessitat d’acabar els projectes en marxa, el problema del servei era només seu. A partir de demà, si els trens no van a l’hora el primer responsable serà la Generalitat, encara que sigui un problema d’infraestructures. Com negociarem i quina pressió podrem fer quan les obres en marxa s’aturin per ves a saber quina raó?. Ara podran aturar el projectes amb total impunitat (les raons legals ja les trobaran), ja que ens haurem quedat sense l’arma de pressió que fins ara teníem i que era la seva obligació de donar el servei, amb uns mínims de qualitat.
Només calia veure la cara de satisfacció del Ministre Sr. Manuel Chaves i el seu discurs sorneguer, que darrera les paraules amagava el seu veritable pensament: “-Entreteniu-vos amb això, ja us deixem jugar una mica, mentrestant jo continuaré fent les obres que em plaguin amb els vostres diners, contractant i subcontractant empreses de qualsevol lloc, menys de catalanes i, quan no disposi de diners, no pagaré, provocant la suspensió de pagaments dels contractistes (pactada o no) i, d’aquesta manera restarà indefinidament l’obra pendent d’acabar. Mentrestant la inversió a Catalunya quedarà aturada i ja s’espavilaran ells per donar explicacions i solucions als ciutadans -“.
Jo voldria que això no fos veritat, però serà el temps qui em donarà o em traurà la raó a les meves paraules.
Crec, però, que no podem estar més temps pendents de les decisions de Madrid sobre els nostres recursos. Això s’ha d’acabar!