Núvols tenebrosos han cobert l’olimp,
ensenyant amb força les urpes dels llamps.
Rabiosos grunys bramen les feres de dins,
afamades d’odi contra els catalans.
La tempesta s’acosta portant el torb,
que arrastra son ventre de rèptil errant.
Fins i tot les coves amaguen la mort,
que no vol trobar-lo on ell va passant.
Unim nostres mans agafant-les ben fort,
que el vent no ens empenti de nou a la vall,
del xàfec que porta, no hem de tenir por,
que només pot mullar, no fer-nos dubtar.
Si xops ara ens deixa, ens assecarà el sol,
que damunt la foscúria encara és brillant.
Prenem bona nota del so que fa el tro,
Ja que alerta hem d’estar per més endavant.
Jesús
Girona, a 27 de novembre de 2005
Amb motiu de la reacció del Partit Popular contra la presentació a tràmit del nou Estatut per a Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada