El projecte Eurovegas, un altre error.

Quan s’actua a la desesperada, s’acaben fent disbarats. Això és el que ens pot passar si ens deixem portar per les presses i el diner ràpid amb que ens enlluerna el projecte Eurovegas. El Sr. Aldelson i el seu entorn no són ànimes caritatives que ens venen a portar el progrés. El seu únic objectiu és escurar butxaques i, per tant, mirarà de treure el que pugui aportant-hi el mínim possible. Amb la venda d’expectatives futures, ens dirà que li deixem els diners presents, després s’emportarà els guanys futurs del nostre esforç, que en altres circumstàncies haguéssim invertit en millorar la nostra economia i, quan ja tot sigui vell i caduc, ens deixarà un mort com a penyora dels préstecs rebuts.

Senyors de CiU, despertin ja que això no és el que necessita Catalunya. Hem de fugir dels que es volen arrapar al país com paparres per xuclar tot el que puguin, el que ens cal és protegir-nos d’aquestes inversions sense ànima i, en el seu lloc, abocar tots els esforços en facilitar l’empenta de la gent d’aquí que crea riquesa pròpia, que cerca nous mercats on ampliar les seves activitats, que s’internacionalitza i sap posar valor a la seva capacitat creativa. És aquí on s’han d’abocar els diners de la banca, que són els nostres, per crear riquesa i eradicar la misèria. Protegirem molt més la nostra malmesa economia si l’arrelem en la diversitat productiva, que no pas si la confiem a macroprojectes de mans estranyes.

Si el senyor Aldelson vol venir a Catalunya, que vingui i que aporti els seus diners, que s’ubiqui on no molesti, que compri el sol al preu que val i que el pagui als pagesos que s’hi han deixat l’esquena, si li volen vendre. Que tributi els impostos que li pertoquin, estaríem frescos!. Només faltaria que fos més meritòria aquesta activitat, que la dels milers de treballadors i empresaris que estan suportant amb el seu esforç personal, econòmic i fiscal, la maleïda crisi.

Que si ens aportarà inversió, que si vindrà més turisme, que si serà un punt de trobada europeu... Ja els hi regalo!, aquest no és el país que vull. Jo vull que el país que estimo, sigui un punt de trobada en medicina, en biotecnologia, en noves tecnologies, en investigació, en indústria capdavantera, en comerç internacional, en ensenyament, en cultura o en convivència. Un model del que es sentin orgullosos els meus fills, els meus nets i els fills dels meus nets i que mai s’hagin d’avergonyir de pertànyer a una terra, més coneguda per la disbauxa en el cor de la seva capital, que pels valors de la seva gent. Quan el visitant aterra a l’aeroport del Prat, si no pot observar centres d’investigació, de cultura, de negocis, de tecnologia, d’ensenyament o de producció, m’estimo més que continuï veient camps de carxofes i a la gent vinclada que els treballa.