Per a construir una Catalunya independent, no només cal dir que volem, sinó també definir que farem quan ho aconseguim. Cal un projecte polític d’ampli espectre i llarg abast, basat en el disseny d’una estructura de convivència prou sòlida, perquè hi tinguin cabuda totes les opcions polítiques, sense que el balanceig democràtic afecti la base del propi estat. Un projecte que no parteixi de zero sinó que utilitzi el camí marcat, que ens ha d’integrar a l’Europa de les nacions.
Hem d’explicar l’endemà perquè els ciutadans vegin clar que el camí continua i que no s’acaba en un esclat d’eufòria passatgera abans de caure a l’abisme. Per això cal il•lusionar les persones, no perquè lluitin per traspassar les muralles, sinó perquè gaudeixin del que hi trobaran al darrera.
No podem deixar-nos portar per la passió desbocada que sentim, hem de mantenir el cap fred i el màxim rigor en la tasca de comunicació i contextualització del debat, que segur es generarà. El nostre contrincant és poderós i res el plauria més que la violència, encara que fos verbal, no hem de conduir la discussió al terreny de la banalització, ans al contrari, hem de llençar missatges contundents basats en raonaments profunds, deixant temps per a la reflexió i el diàleg, però sense pausa ni aturament en el camí de l’alliberament nacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada