dissabte, 9 de gener del 2010

Sobre la carta de Montilla i el posicionament d'ERC

La carta de José Montilla demanant el suport a les entitats cíviques i l’anunci d’ERC d’incloure en el seu programa electoral la convocatòria d’un referèndum, com a condició de pacte amb d’altres formacions polítiques, responen al temor que el nombre creixent de posicions independentistes els resti vots en les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Com a persona convençuda que sóc, de que la declaració d’independència de Catalunya, és l’únic camí per a resoldre definitivament el problema de les relacions entre Catalunya i Espanya, em satisfà aquest pas endavant de les formacions catalanistes, però això no suposa que els que tenim aquest convenciment hàgim de baixar la guàrdia. Cal que continuem ferms en l’objectiu de creació de la plataforma unitària i transversal que condueixi, el més aviat possible, a la proclamació de la Independència per part del Parlament de Catalunya, com a pas imprescindible i necessari per capgirar el rumb de la negociació política i la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació. El moviment en les posicions dels partits actuals de l’esfera catalana, no persegueixen res més que la presa de posicions en l’escenari electoral, per tal de captivar el vot dels catalanistes decebuts, mostrant-los un canvi en el seu posicionament polític, que els faci dubtar a l’hora de decantar-se per altres posicions de canvi més radicals i que inclouen, apart de la proclamació de la independència, una regeneració de l’actuació política.
No hem d’oblidar per això que ens queda molt de camí i molt poc temps, ens cal per damunt de tot, fer que els nostres plantejaments, la seva justificació i el futur que pregonem, arribi el més aviat possible a tota la ciutadania, per tal d’encetar el debat polític i, a través d’aquest, fer desaparèixer temors i contagiar el nostre convenciment al major nombre de votants, siguin de dretes, d’esquerres, castellanoparlants, empresaris, treballadors, professionals lliures, funcionaris o professin la religió que sigui.

1 comentari:

  1. Volia dir-te que és la primera vegada que llegeixo el teu blog, i en una ullada ràpida estic en bastant acord amb el que dius. Sobretot en aquesta entrada. Jo em considero independentista, però per desgràcia em sento bastant allunyat de les forces que a Catalunya el pregonen, per què en els darrers anys l'han identificat únicament en posicions d'esquerres, i fins i tot en molts casos pots veure el reclam de "independència i socialisme".
    Sincerament crec que com bé dius, l'independentisme ha de ser transversal, i fins ara, no se si molta o poca gent, està fora d'aquest carro que hauríem de tirar entre tots ben fort.
    Si Catalunya vol ser independent només ho pot fer des de la transversalitat i pensant que en el futur independent hi han d'entrar totes les idees polítiques democràtiques. Obviar això, com molts que fan bandera de l'independentisme és restar força i sumar anys en aconseguir la nostra causa.

    ResponElimina