diumenge, 10 de febrer de 2013

La desobediència civil, el pas següent.

Els dirigents espanyols amb el govern al capdavant , estan iniciant el contraatac a l’embranzida sobiranista liderada pel Parlament i l’executiu català, brandant l’estendard del compliment de la legalitat vigent al territori espanyol, aixoplugats per la manca d'interès de la comunitat europea i internacional, que no vol l’obertura d'un nou focus de conflicte, que desviï l’atenció de l’objectiu d'estabilització que s’ha fixat com a prioritari.
Si ens enroquem en la retòrica de la possessió de la raó democràtica enfront la legalitat constitucional, no farem res més que portar el procés a una lenta apagada i al desencís de la multitud que va sortir al carrer el passat 11S.
Ara cal avançar amb un pas més agosarat i encetar una nova etapa en la nostra reivindicació nacional. Un moviment que desencadeni un conflicte que ja no es pugui resoldre per la simple aplicació de la llei i la justícia d'una constitució local. En aquests moments, els dirigents del món occidental, ja tenen un coneixement més clar de l’existència de Catalunya, el seu fet diferencial i les seva voluntat d'independència una situació que ara és observada per uns col·lectius molt més evolucionats en la seva concepció de la democràcia i la justícia. 
Els dirigents i comunicadors espanyols, parlen insistentment del compliment de la llei i la legalitat vigent, com si això fos el sancta sanctorum de l’estat de dret i poques veus dels que hem escollit perquè ens representessin al Parlament , gosen contradir-los obertament i parlar d'incompliment de la llei o desobediència civil, expressions que sembla que només es puguin dir amb la boca petita i amb la veu baixa.
Crec que ha arribat l’hora que tots els independentistes que tenen accés als mitjans de comunicació, proclamin als quatre vents i sense embuts que la desobediència civil, és un element tant important com la pròpia llei, en la configuració d'un estat de dret. 
La desobediència civil no és de cap manera un tema menor, suposa el pas més transcendental que hauran de fer els nostres dirigents per portar el país a la seva definitiva formació i reconeixement. Però no només ells, sinó tot el poble i per això cal que la seva majoria estigui convençuda i preparada. 
Per defensar la validesa d'una més que probable desobediència civil de la societat i les institucions catalanes, apart d'estar convençuts que el que farem és just i defensable, hem de ser coneixedors del que pensaran els que ens hauran de jutjar políticament i jurídicament, des de les institucions que al final seran les úniques vàlides que ens permetran esdevenir sobirans. 
La rebel·lia, que des d'una òptica espanyola és simplement un acte fora de la llei, es veu molt diferent per part de les societats democràticament més madures i amb una capacitat d'anàlisi més imparcial. Només cal llegir l’obra del filòsof i pensador nord-americà John Rawls, la més utilitzada pels jutges nord-americans per fonamentar les seves sentències. 
Si cerquem dintre la principal obra de Rawls - “Una teoria de la justícia” – hi trobem escrit el següent: “..si hom concep la llei bàsica com a reflex de l’ordre natural i si el sobirà creu que governa per dret diví, aleshores els seus subjectes només tenen el dret dels suplicants.... Una vegada que la societat s’interpreta com un esquema de cooperació entre iguals, les persones afectades per greus injustícies no cal que se sotmetin. De fet, la desobediència civil (i també la objecció de consciència) és uns dels mecanismes estabilitzadors dels sistema constitucional, encara que sigui per definició un mecanisme il·legal”. Fixeu-vos la diferència evolutiva del pensament sobre el que és just o no en el món internacional. Inclús m’atreviria a posar en dubte que algú de l’alt Tribunal Constitucional espanyol hagi llegit mai l’obra de Rawls o ni tant sols sàpiga qui és. 
Evidentment, l’obra de Rawls teoritza en base a l’existència d'una societat ordenada que ell anomena “quasi justa”, que disposa d'una constitució justa, però amb tot i això, Rawls s’expressa així de contundent quan parla de desobediència civil: “... Amb tot, si la desobediència civil justificada sembla amenaçar la concòrdia civil, la responsabilitat no recau pas en els que protesten sinó en els que, abusant de la seva autoritat i poder, justifiquen aquesta mena d'oposició I és que el fet d'emprar l’aparell coactiu de l’estat per tal de mantenir institucions manifestament injustes és en si mateix una forma de força il·legítima a la qual els homes, quan cal, tenen dret a resistir.”. 
Cal fer front als que pretenen confondre als ciutadans, presentant la llei com la justícia, cal que tothom sàpiga que realment, el que no s’entendrà a nivell internacional, són els conceptes democràtics envellits i deformats de l’Espanya rància. Cal omplir el poble d'autoestima i convèncer a tothom, que els principis democràtics en que es basa el nostre camí a la independència, són els que la resta del món comprèn i entén com a justos i que, si alguna cosa no farem, serà el ridícul. 
Si el poble s’arronsa, els nostres líders s’arronsaran, però si el poble està convençut , els líders polítics no tindran més remei que tirar endavant. Per això no podem permetre, de cap manera, que es manipuli la opinió ciutadana amb missatges enganyosos, sobre la realitat democràtica de la comunitat mundial a la que pretenem integrar-nos. Hem de carregar de raons i esperonar al poble, perquè aquest faci el mateix amb els polítics que el representen. 
A partir d'aquí només caldrà confiar que els que s’han posat al capdavant per liderar el nostre procés d'alliberament, tinguin la capacitat suficient d'instruir-se en els coneixements necessaris i, carregats de valor, saviesa i totes les raons jurídiques adequades, portin sense por el projecte del nou Estat Català a l’èxit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada