La justícia (que no les lleis), és allò que s’interposa entre el crim i la venjança, i si la llei justa imposa penes limitades, és precisament perquè les persones que han comès delictes, per més greus que siguin, se'ls ha de concedir el dret al penediment i la oportunitat del perdó, si no fos així i s’apliqués la llei del Talió, la justícia es convertiria en un sistema de venjança, tant execrable com el propi delicte.
La reacció dels governants i representants espanyols, davant la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans que anul·la la doctrina Parot, m’ha causat un gran sentiment de vergonya aliena, una nova confirmació de que aquest Estat al que estem obligats a pertànyer, no és digne de ser el nostre representant. Els instints més baixos del nacionalisme espanyol, tornen a despertar a la vida pública. La pitjor cara de la dictadura no ha estat mai superada, només estava adormida i les seves hostes plenes d’orcs, tornen a sorgir de les tenebres per destruir qualsevol esperança d’avenç cap a una democràcia real.
Aquest és un motiu més per abandonar definitivament aquest Estat que ens avergonyeix. Que en lloc de protegir la nostra cultura i la nostra llengua, intenta destruir-la. Que ens nega la nostra història i la nostra existència com la nació que som. Que no aplica la justícia als crims del seu passat, ni en mostra penediment. Que no respecta la Declaració dels Drets Humans. Que ens sotmet a un espoli permanent que ens empobreix cada dia. Que no només no escolta als ciutadans, sinó que els impedeix utilitzar l’instrument més pur del sistema democràtic, per decidir el seu futur col•lectiu.
No sé en quin model d’Estat ens trobarem quan aconseguim la independència, el que estic segur és que serà el nostre, serà normal, complirà amb el seu deure de representar-nos i defensar-nos i, democràticament, serà molt més gran.
La reacció dels governants i representants espanyols, davant la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans que anul·la la doctrina Parot, m’ha causat un gran sentiment de vergonya aliena, una nova confirmació de que aquest Estat al que estem obligats a pertànyer, no és digne de ser el nostre representant. Els instints més baixos del nacionalisme espanyol, tornen a despertar a la vida pública. La pitjor cara de la dictadura no ha estat mai superada, només estava adormida i les seves hostes plenes d’orcs, tornen a sorgir de les tenebres per destruir qualsevol esperança d’avenç cap a una democràcia real.
Aquest és un motiu més per abandonar definitivament aquest Estat que ens avergonyeix. Que en lloc de protegir la nostra cultura i la nostra llengua, intenta destruir-la. Que ens nega la nostra història i la nostra existència com la nació que som. Que no aplica la justícia als crims del seu passat, ni en mostra penediment. Que no respecta la Declaració dels Drets Humans. Que ens sotmet a un espoli permanent que ens empobreix cada dia. Que no només no escolta als ciutadans, sinó que els impedeix utilitzar l’instrument més pur del sistema democràtic, per decidir el seu futur col•lectiu.
No sé en quin model d’Estat ens trobarem quan aconseguim la independència, el que estic segur és que serà el nostre, serà normal, complirà amb el seu deure de representar-nos i defensar-nos i, democràticament, serà molt més gran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada